Kobalaq - Seguiment de cursa
 
   KOBALAQ  |  LLARGA DISTÀNCIA  |  GALERIA  |  NOTICIES  |  FINNMARKSLØPET  |  ALTRES CURSES  |  REGISTRAR-SE 
 LA GRANDE ODYSSÈE'06
 MONEGROS'06
 LA GRANDE ODYSSÈE'07
 MONEGROS'07
 LA GRANDE ODYSSÉE'08
 FEMUNDLØPET'08
 La cursa
 Website oficial
 Entrenaments
 Gossos per aquesta cursa
 Estadístiques
 Estadístiques comparatives any anterior
 Estadístiques dels gossos
 Millor equip
 Seguiment de cursa
 Missatges a l'equip
 Galeria_FM 08
 La cursa online 600
 La cursa online 400
 TROPHÉE HMV 2010
Català  | Castellano | English 
15/02/2008  Ja hem publicat totes les fotos -veure Galeria_FM 08-

13/02/2008  En Kjetil Backen i Ola Brennodden guanyen la Femundlopet 2008
En Kjetil Backen i l’Ola Brennodden ha estat els guanyadors de l’edició 2008 de la Femundlopet (FD), en les categories de 600 km i 400 km respectivament. Per a l’Ola aquest ha estat el pimer cop que ha participat a la Femundlopet. Té 18 anys, és entusiasta, positiu, obert, educat i toca molt bé la guitarra! entre d’altres aptituts. Dues setmanes abans de la cursa varem estar a casa seva, i ell i la seva familia han estat més que generosos amb nosaltres. L’Ola ens va ensenyar el seu equip, i parlar de cada un dels gossos amb gran satisfacció, i ens comentava que creia que podia guanyar la cursa. Té bons gossos i entrena de valent. Ens alegrem moltíssim que ho hagi aconseguit. Els seus competidors no eren fàcils de batre. Darrere l’Ola es va classificar l’Elisabeth Edlan, i la Marianne Skjothaug (dona de l’Arne Karlstom), de qui tenim també molt bon record de Finnmark: són atents i generosos. Als 3 CONGRATULATIONS de part de l’equip Kobalaq. En 600 km, el podium ha estat ocupat per 3 grans noms, amb llarg curriculum cada un d’ells: Kjetil Backen, Ketil Reitan i Robert Sorlie (el primer i el tercer formen part de Team Norway) FELICITATS!






05/02/2008  Més enllà de la “finish line”
Un cop creuada la línia d’arribada que hi ha? En llarga distància sòls hi ha una resposta: Començar a preparar la línia de sortida de l’any que ve. Així de senzill. Als Kobalaq’s ens agradaria tornar, en Jumi està molt animat i té un deute pendent. Contem amb en Sacris i la Bego, seria un gran plaer poder compartir la cursa del proper any (en qualsevol lloc).
Tenim molta feina per endavant. Hem après molt i podem aprendre més. Un dels problemes que tenim és que el kennel és curt, que si un gos falla no tenim quasi recanvis. Jo he hagut de sortir amb les dues velletes de 10 anys (Dakota i Wyoming) he hagut de deixar la Taca perquè estava en zel i he hagut de canviar tot el plantejament de leaders degut a que la Namche també ha entrat en zel dies abans de la cursa. Tenim el que tenim i cal planificar molt abans de sortir. Davant els meus gossos em sento petit, m’haig de treure el barret per tot el treball que ha fet amb l’entrenament que porten:
- Tame: Imprescindible com a main leader, després de la baixa de la Quena s’ha convertit amb el cervell inqüestionable de l’equip. Cal veure-la treballa buscant el camí més segur, seguint pals i avançant contra el vent enfurismat. Una delícia.
- Namche: L’alegria personificada. En zel, més atenta als mascles de darrera que de la feina d’equip, ha hagut d’anar sempre de co-leader i m’ha trencat la estratègia de leaders que tenia planejada. És una joia de gossa sempre saltant, alegre i a punt de fer-te una llepada si et descuides.
- Wyoming: Malgrat els seus 10 anys a complert el seu paper. La vaig deixar a Femundvika, però mentre va estar en el tir es va portar com una campiona.
- Dakota: També 10 anys, germana de la Wyoming, ha aarribat a la línia d’arribada encara que en els últims trams hem hagut d’anar al seu pas. Ha fet d’aïllant entre la Namche i els mascles
- Falcon i Fast: Treballadors. Son els veterans sense problemes, el seu trot llarg és el que a mi més m’agrada. En Falcon ha estat l’únic gos que tinc que ha fet i acabat amb mi les 6 curses de llarga distància. A en Fast li han faltat 100 Km de l’any passat.
- Freyja: Nerviosa. En la seva línia de treball. Podria haver anat de co-leader. La vaig deixar a Tynset I.
- Boy: Increïble. Va començar la temporada com a gos reserva ja que degut al seu pes té problemes en les neus fondes. Però ja en els entrenaments va demostrar que havia superat aquest problema (Igual s’ha aprimat) Sorprenent.
- Palca: Esplèndid. Malgrat va haver-se de quedar a Tolga ha fet una carrera plena de facultats. Ha tingut alguns problemes en la neu fonda (és un gos pesat) però els ha superat molt bé. Retirat per coixera encara no se degut a que.
- Yak: Pletòric. Quin gos! Treballa com si hagués de portar el trineu ell sòl. Ha estat una llàstima que no podes posar-lo de leader ja que amb ell al cap, l’equip guanyava velocitat, però es un enamoradís de nassos i no ha estat viable.
- Finnmark: Quina canya de gos! Boig per córrer, bordant inclòs quan l’equip estava en marxa però no anava suficientment ràpid (segons el seu criteri es clar). Increïble. Vaig haver-lo de carregar en el trineu ja que anava coix, després l’Helena va descobrir que tenia una mossegada a la cuixa segurament feta en un adelantament. A Tynset I el vaig curar i va fer la resta de la cursa com si ni hagués passat res.
- Polmak: Plat apart. Extraordinari. Bordant quan havíem de sortir o quan l’equip parava, tibant com si li anés la vida. Una altre gos que no vaig poder aprofitar com a leader. En canvi va fer una magnífica aportació com a wheel, be es va portar excel•lentment es qualsevol posició.

Per molts d’ells aquesta haurà estat la seva última cursa, un bon colofó per la seva carrera esportiva.
Comentar dues troballes que hem fet en aquesta cursa: Unes sobre botes molt bones i unes frontals extraordinàries: poc pes, magnifica llum blanca de leds i amb les mateixes piles durant tots els entrenaments i cursa (quasi tota de nit)
Agrair-vos a tots el vostre suport i ànims, a els que esteu aquí especialment pel vostre ajut constant i companyia i a l’Helena especialment pel seu constant suport en les pitjors condicions. Aquest ha estat un altre any molt dur per ella, la logística ha estat força dura i en Murphy no ens ha ajudant gens, pensava que s’havia quedat a Alemanya després d’haver conegut a en Jumi, però va tornar. No demanem que les coses siguin fàcils, però sí que les voldríem sense problemes.

05/02/2008  Miquei, Grimsbu-Roros.
El camí de Tynset a Grimsbu ja es conegut, primers 25 Km per pista forestal ràpida. A mida que anem pujant fa més fred però anem a tota màquina. En els primers quilòmetres passem un parell d’equips, desprès la soledat absoluta. La nit és estelada i els graus van baixant de mica en mica. Passem a prop de les cabines d’en Kjell, cap problema i sense adonar-nos quasi passem la primera dificultat muntanyosa, llarg molt llarg, però aviat estarem a mig camí dels 125 Km de tram d’avui. La pista que havíem fet durant els entrenaments no te res a veure amb la d’avui, el vent dels dies anteriors s’ha emportat molta part de neu solta i sòls han quedat els 60 cm d’amplada de neu compactada, molt bé. Estic arribant a la cruïlla d’anada i tornada a Tynset i no he trobat cap equip de cara, això vol dir (petit repte personal) que vaig prou bé respecte els primers. Poc abans de la cruïlla han canviat el recorregut i ens envien una mica més per muntanya, m’altero una mica perquè l’altre camí es molt més senzill, però que hi farem. Altra cop en camí conegut ens enfrontem a la segona part muntanyosa. Poc a poc la superem sense massa dificultat i arribem al punt a on dies anteriors havíem acabat els entrenaments. Ara sòls queda baixada i 35 Km dins del riu Folla. Baixada sense problemes i dins els riu el camí es recargola seguint tots els meandres, pot ser bonic de dia però a aquests hores de la matinada em sembla una tortura. De cop, a 3 Km de l’arribada, trobo en Daniel Juillaguet aturat (te problemes amb els seus gossos) El passo i aprofita per arrancar el tir darrera meu. Poc a poc s’allunya al darrera i es perd. Estic badant i el trineu cau i bolca en un forat del riu, la part dreta de cuixa i braç surten mullats, però en pocs segons es queda transformat en un bloc del gel. Per sort estic a 15’ del checkpoint. Arribem bé, en 3 Km he tret 16’ a en Daniel (realment té problemes). La veterinària comprova els penis dels mascles. Aquí a -25ºC em comenta.
Tenia previst de parar 5h però com que vaig bé de temps i entre una cosa i l’altre faig una aturada de 6h 11’. He volgut comprovar com caminaven tots els gossos abans d’intentar sortir. Hem pujat molts llocs a la classificació (arribava Tynset en lloc 35 i arribava a Grimsbu en lloc 29) comença una guerra estratègica. Des de que he començat a preparar gossos i en un interval d’una hora sortim 6 equips. Jo l’últim naturalment. He hagut de deixar a la Freyja, res important però anava com escaldada. Tos els altres estan com bojos per sortir (molt diferent dels tirs que han sortit davant meu) Faig una sortida de checkpoint molt digne.
Camí conegut, fa fred però va minvant a mida que passen les hores: Aquest tram es totalment conegut, una part per entrenaments anteriors i l’altre perquè és el mateix camí de tornada a Tynset. Res especial. Tinc 3 equips davant meu i a 20 Km de Tynset estic en segona posició darrera d’en Pierre-Antoine. Sembla que hem vol deixar passar, però no ho faig, m’entretinc, vull arribar a Tynset darrera seu. Al cap d’uns quilòmetres posa la directa i s’allunya. Jo tranquil. Al final sòls m’ha tret 5’a l’arribada, una mica més a la sortida ja que m’he entretingut molt en buscar el menjar que havia de carregar fins els següent checkpoint. Quan sortia, i en el trencall cap a Tolga he trobat de cara els dos equips que havia deixat darrera meu en el tram.
Tal i com havia previst he parat a 2 Km Tynset per fer un snack. En aquest temps m’ha passat en Flaa i un equip de F400 (Karoline Heia) més ràpid que el meu però amb una pila de problemes, el principal: avançar a un altre equip. Havia de deixar el meu trineu i agafar-l’hi els guies perquè pugues passar-me. Més de 5’ en cada operació d’aquest estil. Hi ho vàrem fer 3 cops. El camí de Tolga es fantàstic durant els primers 15 quilòmetres seguint els curs del riu. Els 15 quilòmetres següents són una autèntica tortura per gossos i musher, semblen oberts per una moto de neu borratxa (dreta, esquerra, amunt, avall) enmig d’un bosc. De tant en tant petits trams de pista bona i per fi Tolga, trona a fer fred però no tant com ahir. En Palca va més coix cada cop i decideixo deixar-lo. L’he estat mirant i no sé el que pot tenir (no es carp, no es espatlla, no se plantar,...) La veterinària hem diu una infecció (???) te la temperatura alta diu: 39,2ºC,... en tot cas tinc gossos suficients per acabar i tots semblen en bon estat d’ànim, inclòs en Placa que es mira a l’Helena i sembla dir-li: Perquè em portes a la furgo? Això vol dir que nos sortiré dins d’una estona? Està content, remena la cua volen dir: més, més jo vull anar amb els meus companys de tir. En Jumi ha arribat a Tynset, jo aquí tinc la parada obligada de 6h i aprofitaré per dormir-ne 3h.
Comença la operació de sortida. L’Helena em diu que en Jumi ha decidit acabar la cursa a Tynset degut ha problemes dels gossos (En Yeti, en Toucan, la Ichi) Quina llàstima! Semblava que arribant a Tynset sòls era qüestió de serrar les dents i pensar el la “finish line”, però no ha estat possible.
Els meus tirs de referència per sortir són en Flaa i la Karoline, però van endarrerits. La Karoline ha canviat trineu, i fa una pila de coses davant d’una pila de gent (3 o 4) Anem a la línia de sortida del checkpoint i allà para a vestir-se (l’anorac, els guants, la gorra, ...) total que després d’haver perdut 12’ decideixo de no esperar més: surto del checkpoint a fer els darrers 85 Km. Tal i com em temia al cap de poca estona m’atrapa i em demana pas, 5’ en l’operació, es desesperant, espero no tronar-la a trobar. Passen els quilòmetres i arribem a la primera part muntanyosa, s’ha alçat el vent però res de l’altre dijous, ara que estic arribant poso més atenció en el camí, no seria qüestió de perdres. Es un tram sense pressió. Davant en Flaa no l’atraparé si no te problemes i darrera en Bernhard Klammer està a més de 3h. O sia que tranquil. Arribant a Norvubol els dia s’aixeca entre baixadors i bosc de badolls (un autèntic plaer de mushing) Anem a bon ritme. De cop trobo un equip de F400 de cara ajaguts a la pista. OK? Pregunto. “I’m scratched” em respon i segueix. “On the top is very windy, deep snow and my dogs don’t want to go ahead” Renoi! no ens podem permetre cap moment de descans. Aprofito l’avís i em preparo: ulleres de tempesta, em poso la caputxa de folre polar i el de l’anorac, ben cordat i ha esperar el vent. Anem pujant per un bosc i de cop la “Open area” Comença en una forta pujada de neu molt profunda amb un fort vendaval. Hi ha un equip fent bivac en el llindar del bosc i la Karoline està amb neu fins els genolls intentant obrir traça davant del seu tir (sols ha fet uns 50 m). Avant Tame! Avant Namche! El meu equip, com si de un motor diesel es tractes puja poc a poc però ininterrompudament. Quina delícia! Passem a la Karoline per la dreta i tant la Tame com la Namche troben el camí més senzill. Al cap de 1 Km el camí es fa més fàcil encara que el vent no afluixa, però ja estem acostumats! La Karoline no em deixa ni es sòl ni en ombra. Passem el coll i ens dirigim cap el fons de la vall, cada cop menys vent i neu menys profunda, ja em passat la darrera dificultat muntanyosa. La Karoline ha quedat enrera i aprofito per donar snacks (encara queden 30 Km) em torna a passar, 5’ més. Què no ho entén! Què estem perdent els temps tots dos! Torno a prendre el camí de Roros. Passo 2 equips de F400 i la Karoline. Hem prometo no deixar-la passar més. Arribo a Gradalen, d’aquí tot baixada fins la vall i 16 Km. de llacs per arribar. Me giro i la Karoline altre cop al darrera. Twenty Km to the finish line! Li dic. OK em respon i segueix I prefer to go behind you. Al final ho ha entès. Gràcies. Al cap d’una estona em torno a girar i ha desaparegut (ha tingut algun altre problema)
Ja quasi està, el camí es planer, temps de reflexió, se m’escapa alguna llàgrima, cal que no en quedi cap per l’arribada, cal mostrar-se dur en un esport dur (es que soc molt sentimental) M’hagués agradat que en Jumi hagués pogut viure aquesta sensació. Està animat i espero que la visqui en un molt proper any que ve.
Per fi Roros: l’Helena, la Mercè, En Jumi i en Jordi son a la línia d’arribada, és el moment pel que hem estat lluitat durant tot un any i no ha estat fàcil. Si ho fos en seriem més. Són les 13h 43’ del 4 de febrer del 2008. Per 6é cop em creuat la línia d’arribada d’una cursa de llarga distància. Gràcies a tots pel que d’una manera o altra ens ajudeu.

05/02/2008  Jumi, Femundvika-Sovollen-Tynset i resum de cursa :
Desprès de fer la parada obligatòria de 8 hores a Femundsvika ,cap a les dotze de la nit , (una nit completament estrellada), preparo els gossos per sortir i decideixo retirar la Puppy per una coixera al carp esquerre (un leader menys) . Els gossos surten supermotivats , fa un fred bestial (-25) ,surto l’últim i se que faré tot sol aquest tram, però els veig molt be els gossos, surto amb força confiança.
Arribem en unes 6 hores a Sovollen , a molt bon ritme , tenint en compte que hem tingut de carregar en Wheel dins el trineu, donava signes d’estar esgotat i havia de frenar excessivament els gossos perquè pogués seguir el ritme , així que vaig preferir carregar-lo. A l’arribada a Sovollen encara hi havia força tirs que estaven fent la parada obligatòria de 8 hores .
A Sovollen paro unes 5 hores i surto junt amb un tir (Karlo Magnus) , que em demana d’anar plegats , vaig jo davant , el gossos tornen a sortir supermotivats , he refet la línia i l’he passat de vuit a sis gossos ,en Wheel l’he deixat al checkpoint amb en Jordi i la Mercè ,es veu be però necessita descans. Neva , no fa gaire fred (-13) , i bufa una mica de vent però es va molt bé. A mig camí ens trobem un “Alce” al mig del trail que ens entreté força estona ,(que fem? ataquen ? ni idea, al final passem sense massa problemes ),. A les tres o quatre hores ja hi tornem , ara l’Ichi ,la carrego dins el trineu , es comença ja a fer força dur tot plegat , massa pes , i massa pocs gossos, i pujar ,i baixar , .... els últims 16 km abans d’arribar a Tynset , es fan llarguíssims.
Arribem a Tynset , per fi , arribar aquí es quasi garantia d’acabar . Poso palla als gossos , aigües , ofereixo snacks, els tapo amb mantes i a descansar un parell d'hores al menys , mentrestant vaig a menjar alguna cosa. Quan torno , problemes, en Yeti te un pota davantera molt inflada , demano un veterinari perquè se’l miri , l’examina i em diu que el retiri , que en aquest moment en unes dues o tres setmanes de descans , estaria arreglat ,però continuant seria una lesió greu. Cinc gossos , li demano que examini en Toucan , el veig també força tocat dels carps , però es un gos molt dur i mai es queixa de res, em diu que fins a Tolga potser que arribi, i que allà el puc tornar a fer examinar, (no ens queda res clar , ens dona l’impressió que si li haguéssim invertit l’ordre , primer en Toucan i desprès el Yeti ens hagués fet plegar directament però s’ha adonat que érem al límit de gossos permesos i li ha sabut greu fer-nos plegar) . Ara se’m presenten tots els dubtes del món ,l’Ichi no crec que pugui continuar , la veig molt cansada , i em crec tenir tots el números per haver-la de tornar a carregar , aquest cop ja amb quatre gossos només . Els wheels , en Beagle i en Malix estan excepcionalment be, i L’Ibur en posició de leader també esta força be, (per haver-se estrenat aquí).
Em queda un equip de cinc gossos , tres els veig fantàstics i amb total garantia , però en Toucan te nou anys , i ja ho ha donat tot , i l’Ichi necessitaria com a mínim 12 hores de descans per carregar piles . La possibilitat d’haver de carregar un altre gos dins el trineu , amb només cinc gossos la trobo massa alta ,i castigaria excessivament a la resta de l’equip.
Finalment decideixo plegar , no veig possibilitats d’arribar a Tolga , amb alguna garantia de poder arribar a Roros.

05/02/2008  Jumi, Tufsingdalen-Femundvika.
A Tufsingdalen fa moltíssim vent , ens donen hora de sortida a les 05:38 , no estic gens descontent del ritme al que hem anat aquest primer tram , munto gossos i ens dirigim cap a la sortida del restart. No fa excessiu fred, però sí molt vent. Sortim al nostre ritme i en una hora mes o menys arribem a un coll en el que fa un ventada brutal ,el trail agafa un desnivell lateral , i els gossos se me'n van cap allà arrossegats pel vent uns 25 metres , anem a parar al costat d’un altre tir que li havia passat el mateix, els agafo i els intento portar cap el trail buscant les senyals de marcatge , però no hi ha manera, el vent es fortíssim arrossega la neu gelada l’aixeca i la fa picar a la cara dels gossos, i es neguen a seguir en aquella direcció. Mentrestant van apareixent tirs que sortien darrera meu, i es munta el caos, no es veu res, se senten gossos i gent cridant, però amb prou feines es veu la llum dels frontals. Desprès d’uns 20 minuts d’intentar posar els gossos ,veig que no hi ha manera, fora del camí la neu t’arriba per sobre dels genolls i es esgotador per mi , i pels gossos, decideixo llavors atrinxerar-nos darrera el trineu, poso tots els gossos al voltant meu, fent que el trineu ens protegeixi del vent, i em poso em poso dins el Jerven (es una mena de sac per protegir-se del vent i temperatures extremes) completament tancat a dins, intento descansar per agafar forces, esperant que afluixi una mica el vent i que es faci un mica de dia per veure exactament on estic. L’altre tir que havia al meu costat veig que ha fet exactament el mateix. I comencen a passar les hores ,les set , les vuit , les nou ,…ja m’agafa l’agobio , això no afluixa gens! .Per un foradet del Jerven veig que s’ha fet de dia , Guai!, obro una mica i renoi! , a on abans era tot negre , ara es tot blanc i es segueix sense veure res , miro els gossos per comprovar que hi siguin tots , i amb prou feines en veig dos , estan completament enterrats sota la neu , els veig força estressats (això no ens havia passat mai) de tota manera decideixo sortir i intentar parlar amb l’altre musher per mirar de trobar una estratègia per sortir d’allà.
Es un noia jove, em diu que ha parlat amb no se qui i que esta en camí una moto de neu per refer el trail que ha desaparegut, però a mi no em quadra això i truco a la Mercè per que m’ho confirmi. La Mercè al cap d’una estona em contesta que no, que el Race Marshal diu que la previsió del es que millori el temps cap a les 13:00 h i que intentem trobar el trail llavors. Mentrestant el vent afluixa un pel, lo suficient per poder veure-s’hi millor, intento convèncer la noia, d’anar enrere per trobar un lloc mes arrecerat per poder treure un plànol, i mirar on estem i com en sortim, però no hi ha manera, no es vol bellugar, està convençuda que la moto-neu vindrà.
Finalment li demano que em controli els gossos, per que vull anar caminant a veure que es el que tenim per endavant per veure les possibilitats, i marxo, m’estic potser una hora entre anar i tornar. Sortint del lloc on estem el vent passa a bufar al nostre favor, la visibilitat es millor i es poden seguir clarament les estaques (està ben marcat) Renoi , no hi ha dubtes em de sortir d’allà pitant , la faig sortir del Jerven ,i li plantejo de que agafem els dos tirs un darrere l’altre lligats, i un davant caminant amb els leaders de l’equip del davant, i l’altre a sobre el trineu de darrera frenant els dos equips , i així ho fem. Creiem que el coll deu tenir uns 5 km, caminant com a molt estarem, calculo, en aquelles condicions un parell d’hores, així que som-hi. Finalment potser vàrem trigar una mica mes d’una hora, fins a sortir d’allà, vam desenganxar els dos tirs i vàrem tirar plegats uns quilòmetres, ella anava a millor ritme, així que em va demanar si tot estava ok , i li vaig dir que si , i va marxar , vaig aprofitar llavors per donar snacks i fer un glop de suc , (uns snacks que no van voler els gossos doncs estaven completament gelats com pedres , i un glop que no vaig poder fer doncs el que hi havia a l’interior del termo era un bloc de gel). Cap allà quarts de cinc de la tarda vàrem arribar a Femundsvika , quan començava a fer-se de nit . A l’arribada els veterinaris em van repassar els gossos i em van trobar el Wheel força deshidratat , i en Malix i en Beagle una mica també .La Puppy la portava de leader , a l’últim km l’he hagut de posar mes enrere doncs no l’he vist massa fina Aquí farem la parada de 8 hores.

03/02/2008  Miquei ha entrat a Grimsbu. Jumi de cami a Sovollen
En Miquei ha entrat a les 5h05 a Grimsbu. Fa un fred que pela:-25C, pero sort, perque en Miquei ha sucat al riu (canto dret) No s`ha mullat perque l`aigua s`ha gelat de seguida. Ha fet millor temps del que pensavem i pujat 3 posicions. Els gossos estan be pero necessiten repos. (disculpeu accents, el teclat es noruec)
En Jumi esta anant cap a Sovollen sol. Ha deixat la Puppy a Femundvika. La Merce comunica que els gossos son magnifics, que estan una mica cansats pero han sortit amb ganes. A les 4h els Handlers ja han arribat al checkpoint de Sovollen sense incidents. Pel cami han vist varis Alces! Que gansos, diu la Merce!

02/02/2008  En Miquei va cap a Grimsbu. En Jumi és a Femundvika
En Miquei ha sortit de Tynset a les 17h53’. En Finnmark ja no coixeja i tots tenen bona actitut a l’hora de sortir. Són al tir 11 gossos: Tame, Namche, Falcon, Fast, Dakota, Palca, Yak, Freyja, Polmak, Finnmark i Boy. En Boy ens està sorprenent. Sempre ha patit sobre neus fondes perquè és un gos gros, però enguany està molt bé. El tram que ve és llarg i muntanyós, potser 130km.
En Jumi ha entrat a Femundvika a les 16h36’. La Mercè explica que encara que és l’últim està animat. Gossos i musher una mica cansats però amb ganes de seguir. Ens pasem els dia parlant amb angles, així que la Mercè fins i tot escriu els sms en anglès! I diu que en Jumi “Is the last but not the worst, for me is the best” Ben segur. Aquest tipus de cursa són una gran aventura. Estem satisfets que en Jumi s’enfronti amb ganes a aquest repte. Ja fa dies que va superant obstacles. Ara toca l’èxit d’acabar una cursa non-stop de 400km. La Mercè i en Jordi estan molt positius. Els recomanem que en Jumi no facin la parada obligatòria a Femundvika com tenia previst, perquè aquesta nit farà bon temps. És millor parar 4 o 5 hores i aprofitar el bon temps per anar a Sovollen. Ens havien recomenat no pujar els handlers a Sovollen perquè el camí és estret, però l’Helena confirma que està millor que algunes zones del Pirineu. El Checkpoint de Sovollen és un tant rústic però té lloc per dormir i menjar. Una parada de 8h en aquest punt anirà molt bé als gossos.

02/02/2008  En Miquei ha entrat a Tynset a les 9h57’. Tram molt dur.
En arribar al primer tram muntanyós el vent i la neu (no para mai de nevar) han fet desaparèixer completament la traça. Les líders havien de seguir els pals de senyalització, no hi havia camí i la neu molt pesada. En Miquei està molt content del comportament de la Tame i la Namche, les substitutes de la Quena. Després de 20km de vent, ha arribat a una vall i sorpresa! a uns 5m ha pasat un Alce, és un bèstia gegant, comenta en Miquei. Cap incident. Després de la vall, el camí s’ha tornat a enfilar cap amunt i altre cop el vent durant 15km més, sense traça. Un tir que abans estava parat donant snacks, quan ha passat en Miquei s’ha enganxat darrere d’ell. La situació ha estat força extrema. Els últims 15km ha carregat en Finnmark, que va coix d’una pota del darrere. En arribar al checkpoint ha vist que era una ferida. L’ha desinfectada, ha donat snacks a tots els gossos, posat palla i cobert amb la tenda de gossos. Estan molt bé. Les liders no hi caben a la tenda, els posa abric i les cobréis amb mantes. Descansen plàcidament. El musher, després d’una dutxa, també. En acabar la cursa penjarem fotos. Ara ens és difícil. Una abraçada a tots els qui ens seguiu i patiu amb nosaltres. Familia Sacristán: sin vosotros todo es más difícil.

02/02/2008  En Jumi a 10km de Tufsingdalen
En Jumi ha sortit a les 5h58’ de Tufsingdalen, però 10km més enllà, junt amb altres 3 tirs, ha parat perquè s’ha perdut completament la traça degut al vent. És el mateix vent que ha enganxat en Miquei en el tram de Sovollen a Tynset, durant 35km. En Miquei diu que cal tenir bons liders. En Jumi els te. L’organització no enviarà cap moto de neu a asistir els tirs parats entre Tufsingdalen i Femundvika. Diuen que el temps millorarà a partir de les 13h. Potser que en Jo Are Brennoden estigui amb ell, tant de bo. En Jo Are va de “trineu escombra” d’altres equips assistits per la familia Brennoden. Ànims Jumi! Quan el vent minvi tot tindrà un altre aspecte. La Mercè i en Jordi estan ja a Femundvika des de les 3 de la matinada. Intentarem informar quan tinguem més notícies.

Mostrant 1/6 pàgines|< << 1 2 3 4 5 6 >> >|

Kobalaq Equip de gossos de trineu - 2006